Descobert un jaciment ibèric a les vinyes de l'Heretat

8 maig de 2017

Després de dotze mesos de treballs arqueològics, hem descobert un jaciment d'època ibèrica a les vinyes de l'Heretat. Les troballes arqueològiques inclouen centenars de fragments ceràmics d’època ibèrica, datats entre els segles IV i III aC, i entre les quals en destaquen restes d'àmfores, tenalles i plats. Al llarg d'aquesta recerca, hem pogut identificar materials de totes les èpoques històriques: contemporània, moderna, medieval i antiga. Però, sorprenentment, l’equip d’arqueòlegs hi ha trobat una excepcional quantitat de peces ceràmiques d’època ibèrica. Gràcies a les ceràmiques trobades i al tipus de recipient al qual pertanyien (àmfores, tenalles i plats), els arqueòlegs poden certificar que el jaciment ibèric descobert era un assentament rural del període IV-III aC propi dels cossetans, la població ibèrica que habitava l'actual Camp de Tarragona. Tant l’àmfora com les tenalles i el plat remeten al cultiu, emmagatzematge i consum de cereals i vi - a una vida quotidiana establerta fa més de dos mil anys a la vora del riu Bitlles, als actuals terrenys de l’Heretat Segura Viudas. El descobriment de l’àmfora ibèrica és especialment rellevant perquè permet aprofundir en la tradició mil·lenària del cultiu de la vinya i el consum del vi en aquestes terres, des de la Cossetània ibèrica fins als caves i vins de Segura Viudas.

Les troballes ceràmiques del jaciment

D’entre els fragments recuperats en destaquen quatre exemplars per sobre de la resta: un plat fondo, dues tenalles i una àmfora. L’àmfora ibèrica és especialment rellevant perquè permet aprofundir en la tradició mil·lenària del cultiu de la vinya i el consum del vi en aquestes terres, des de la Cossetània ibèrica fins a l’actual Penedès. Per la seva banda, les dues tenalles, servien per emmagatzemar cereals durant anys, a manera de rebost, i el plat fondo, era emprat en els àpats del dia a dia.

La tipologia d'aquestes troballes han permès d’identificar el jaciment ibèric a Segura Viudas com un hàbitat rural, típic en la configuració territorial de la Cossetània ibèrica. Es tracta d’una situació estratègica per al comerç en època ibèrica, ja que el mateix riu actuava com a camí natural entre els nuclis de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d’Anoia, i ben a prop hi passava la Via Heraclea sobre la qual els romans van construir la Via Augusta.

El paper del vi a la Cossetània

El conreu de la vinya i el consum del vi van ser dues de les innovacions més rellevants de l’Edat del Ferro. El vi i el raïm van arribar a la península Ibèrica de la mà dels fenicis, però el conreu local es va popularitzar uns segles més tard, ara fa uns 2400 anys, amb l’arribada dels grecs. La vinya, en tant que és un cultiu de rendiment ajornat, que no obté benefici fins passades diverses collites, requereix que les poblacions arrelin en el territori i s’hi estableixin definitivament de forma sedentària. És en aquest moment, en el segle IV aC, que es delimita i configura el paisatge del Penedès tal com el coneixem ara, fruit dels treballs agrícoles de les poblacions ibèriques.

El consum del vi va suposar, també, canvis en les relacions socials. Primer, com un bé molt preuat i difícil d’aconseguir i, per tant, símbol de poder, que fins i tot es va arribar a utilitzar com a moneda de canvi en les transaccions econòmiques. Més endavant, quan el vi era més comú i produït localment en assentaments rurals com en el del jaciment de Segura Viudas, va esdevenir un dels elements principals en la majoria d’esdeveniments socials, com ara per celebrar rituals religiosos o per formalitzar acords comercials.

Estructura socioeconòmica

La societat ibèrica de la Cossetània es fonamentava en l’agricultura i en la ramaderia, però també en el comerç. A partir dels diferents jaciments descoberts al Penedès, es dibuixa un mapa que mostra una societat complexa i molt estratificada. A la base d’aquesta estructura social s’hi troben els assentaments rurals, com el del jaciment descobert a Segura Viudas, que abastaven tot el territori a força de produir cereals, carn i vi. Aquests productes serien després repartits des de centres de mercaderia, com el del jaciment del Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, fins a les ciutats i ports principals, com ara les localitats de Banyeres del Penedès o Sitges.

Navigation by tags